Collapse neix de l’encontre entre forces oposades: allò acabat i allò que sembla desfer-se, l’ordre i la fragmentació. La col·lecció explora la contradicció com a territori creatiu, on cada decisió formal respon a una intenció precisa. Les peces presenten asimetries marcades —davanters més curts, esquenes allargades i proporcions inesperades— que generen moviment i tensió visual. Res no és arbitrari; cada desequilibri funciona com un gest conscient, gairebé arquitectònic.
La sastreria clàssica, rigorosa i estructurada, dialoga amb peces construïdes des de la recomposició. Teixits assemblats a partir de retalls i patchworks evoquen peces en procés, com si la matèria encara estigués definint la seva forma final. Allò formal es creua amb allò inacabat; allò sòlid conviu amb allò vulnerable. En aquest context, l’esmòquing es transforma en un element clau: perd la seva solemnitat tradicional i s’integra en un llenguatge contemporani on la formalitat es flexibilitza i esdevé expressió.
Un subtil gest als anys seixanta aporta siluetes netes i una feminitat continguda, reinterpretades des del present i allunyades de la nostàlgia. Collapse no pretén resoldre la contradicció, sinó habitarla i convertir-la en la seva essència.
