Nomeolvides P/V 2027 neix de l’observació de les parets antigues i dels papers pintats que, amb el pas del temps, es deterioren, es desprenen i deixen al descobert les capes que hi havia abans. Sota cada fragment apareix una història: colors, dibuixos i textures que parlen del passat i de l’ànima del lloc que un dia van vestir.
Aquesta idea es trasllada a les peces mitjançant la superposició de capes, jugant amb diferents textures, colors i materials que es descobreixen, s’amaguen i tornen a emergir. Les peces es converteixen així en superfícies vives, on allò nou conviu amb allò que ja existia.
Però Nomeolvides també parla del propi procés creatiu del dissenyador. Una col·lecció és, per naturalesa, efímera: neix, es presenta i, amb el temps, pot quedar enrere per donar pas a noves propostes i nous llenguatges. D’aquí sorgeix el desig de no oblidar, de conservar una part de l’ànima que existeix darrere de cada creació.
Per això, teixits utilitzats en col·leccions anteriors tornen transformats, convertits en suport d’una nova paleta cromàtica i emergint de les peces com aquelles parets que, en esquerdar-se, revelen tot allò que hi havia a sota.
Nomeolvides és, en definitiva, una reflexió sobre el temps, la memòria i la identitat del dissenyador: allò que canvia, però que mai no desapareix del tot.