TXELL MIRAS

Una llàgrima simplificada en el desig

The collection “A Tear Simplified in Desire” is an adaptation of the graphic exhibition “The Tired Pain of a Simplified Tear”, where the imaginary undergrowth of the mind reveals the sadness in gazes that silently convey intense feeling through the body. It speaks of the pain of solitude in constant confrontation with the frenzy of desire. A dreamlike garden where water and flames, rest and upheaval, creation and dissolution coexist. Multiple gazes, both thirsty and calm at the same time.

Translated into the collection, this manifests in a color palette that contrasts pure whites, metallics, and grays—stone gray, ash gray, smoky gray—with earthy and forest tones—mud, bark, raw ivory, and muted green.

The minimalist and austere silhouettes combine a variety of textures in their materials: viscose satins, wool serges, flannels, neoprene, knits, and ribbed fabrics, among others.

Conceptually, great importance is given to the illustration of these half-finished faces with deep gazes, and to quick sketches full of movement in which desire is exposed. In the background, the mark of the undergrowth always remains—featuring a special collaboration with Pep Espelt from @jardins i flors.

Una llàgrima simplificada en el desig Collection

LOOKBOOK

Beauty

Atmosphere

Meritxell Miras (Sabadell, 1976), conocida como Txell Miras, es una diseñadora de moda catalana con marca propia desde 2004.

Trayectoria profesional.
Unos años después de licenciarse en Bellas Artes en 1999 por la Universidad de Barcelona, en 2003 comenzó a trabajar en Milán con el diseñador inglés Neil Barret, en su línea femenina. Barret, con quien trabajó a tiempo parcial hasta 2016, la animó a crear una marca propia, con la cual debutó en la pasarela Gaudí en 2004. Allí presentó una colección inspirada en la película Persona de Ingmar Bergman.
La formación de Txell Miras en artes plásticas otorga a sus creaciones una característica diferenciadora, destacando su interés por el arte conceptual que se manifiesta en el trabajo de la forma y el concepto. Sus diseños desestructuran la silueta y juegan con las capas y los volúmenes, con una paleta limitada en la que destacan los colores blanco y negro. Con estas deconstrucciones y superposiciones pone en duda el patronaje de la sastrería europea, razón por la cual se la ha relacionado con la moda japonesa de los años ochenta y la belga de los noventa. Miras confiesa que se identifica con la diseñadora japonesa Rei Kawakubo y con los belgas Maison Martin Margiela y Ann Demeulemeester. [Descorsetant] En sus presentaciones juega con la fotografía, el cine, la literatura y la música, utilizándolos para articular un discurso crítico con las élites. [Framing]
En 2024 elaboró el vestuario del espectáculo Barcelona, Far al món para la Ceremonia Inaugural de la Copa América de Vela en Barcelona.

Su último proyecto ha sido la creación del uniforme del Orfeó Català y de todas las demás formaciones de la Escuela Coral del Palau de la Música Orfeó Català.

Premios y reconocimientos.
A lo largo de su trayectoria, Txell Miras ha recibido diversos premios y galardones por su trabajo. En 2005 recibió el Premio Lancôme como Mejor Diseñadora Joven del Año de la Pasarela Gaudí y al año siguiente el Premio «Barcelona es moda» al Mejor Profesional del Sector de la Cámara de Comercio de Barcelona. En 2007 fue finalista de los Mango Fashion Awards “El Botón” y de los Gen Art New York Fashion Awards. Nominada en 2009 al London International Creative Competition, en 2010 obtuvo el premio On/Off otorgado por la London Fashion Week. En 2016 fue galardonada con el Premio a la Mejor Colección de 080 Barcelona Fashion.

Su nombre ha sido incluido en libros de referencia como European Young Fashion Designers o 100 New Fashion Designers.
El Museo del Diseño de Barcelona conserva modelos de las colecciones Descorsetant, Framing y Conventual.

Meritxell Miras (Sabadell 1976), coneguda com Txell Miras, és una dissenyadora de moda catalana amb marca pròpia des del 2004.

Trajectòria professional.

Uns anys després de llicenciar-se en Belles Arts l’any 1999 per la Universitat de Barcelona, el 2003 va començar a treballar a Milà amb el dissenyador anglès Neil Barret, en la seva línia femenina. Barret, amb qui va treballar a temps parcial fins al 2016, la va animar a crear una marca pròpia, amb la qual va debutar a la passarel·la Gaudí el 2004. Hi va presentar una col·lecció que s’inspirava en la pel·lícula Persona d’Igmar Bergman.

La formació de Txell Miras en arts plàstiques confereix a les seves creacions un tret diferencial, del que destaca el seu interès per l’art conceptual que es manifesta amb el treball de la forma i del concepte. Els seus dissenys desestructuren la silueta i juguen amb les capes i els volums, amb una paleta limitada en què destaquen els colors blanc i negre. Amb aquestes desconstruccions i superposicions posa en qüestió el patronatge de la sastreria europea, motiu pel qual se l’ha relacionat amb la moda japonesa dels anys vuitanta i la belga dels noranta. Miras confessa que s’identifica amb la dissenyadora japonesa Rei Kawakubo i amb els belgues Maison Martin Margiela i Ann Demeulemeester. [Descorsetant] En les seves presentacions juga amb la fotografia, el cinema, la literatura i la música, i els empra per articular un discurs crític amb les elits. [Framing]

L’any 2024 va elaborar el vestuari de l’espectacle “Barcelona, Far al món” de la Cerimònia Inaugural de la Copa Amèrica de Vela a Barcelona.

L’últim projecte ha sigut la creació de l’uniforme de l’Orfeó Català i els de tota la resta de formacions de l’Escola Coral del Palau de la Música Orfeó Català.

Premis i reconeixements.

Al llarg de la seva trajectòria Txell Miras ha obtingut diferents premis i guardons per la seva feina. L’any 2005 va rebre el Premi Lancôme com a Millor Dissenyador Jove de l’any de la Passarel·la Gaudí i l’any següent el Premi “Barcelona és moda” al Millor Professional del Sector de la Cambra de Comerç de Barcelona. Al 2007 va ser finalista dels Mango Fashion Awards “El Botó” i dels Gen Art New York Fashion Awards. Nominada el 2009 a la London International Creative Competition, el 2010 va obtenir el premi On/Off que atorga la London Fashion Week. L’any 2016 va ser guardonada amb el Premi a la Millor Col·lecció de 080 Barcelona Fashion.

El seu nom ha estat inclòs en llibres de referència com European Young Fashion Designers o 100 New Fashiondesigners.

El Museu del Disseny de Barcelona conserva models pertanyents a les col·leccions Descorsetant, Framing i Conventual.