A través de grups monocromàtics, les siluetes queden embolcallades pel teixit com si es tractés d’una segona pell. 

A poc a poc, com una serp, aquesta pell es va desprenent del cos i, enarrossegar-la com una ombra, hi deixa, on ara rau una ferida, un espai perquè hi creixi de nou una nova idea, un nou «jo». 

La vestimenta percebuda com una cova on arraulir-se d’aquest estat somnàmbul en el qual —com en un retrat de Francis Bacon — et sents desenfocat i desfigurat . 

I en el procés de desfer i de deixar anar, s’hauran de buidar butxaques i motxilles massa carregades i desconstruir patrons establerts. 

«El meu cos es va descompondre, es va desfer… i es va unir del tot altre cop». 

«La nit s’escolava a l’habitació i embolcallava la seva esvelta figura amb una ombra fluida». 

Haruki Murakami, Balla, balla, balla 

Colors: negre, antracita, maquillatge, beix,  blau marí, sorra i blau verdulat. 

Teixits: llanes, viscoses, seda, neoprè, jacquard de punt,  pelfa,  vel, crepe de punt, diplomàtic.