CECI N’EST PAS UNA SABATA
Ceci n’est pas una sabata o quan una sabata deixa de ser una sabata?
Partint de la tensió entre el que és quotidià i el que és absurd, entre la forma reconeixible i una nova representació, apareix un desplaçament que serveix de premissa per desenvolupar aquest joc. Renunciar al peu i la forma, i col·locar-lo en un territori on ja no sabem exactament quina funció compleix.
Les sabates apareixen sobre cossos, caps i estructures sense respondre a cap lògica concreta. L’objecte continua sent reconeixible, però la seva funció deixa de ser-ho per mostrar allò que pot significar com a cosa, escultura, màscara, pròtesi, fetitxe, arquitectura, símbol o metàfora. És obligar el cervell a separar l’objecte del significat cultural automàtic i que passi a ser un signe estètic.
Com passa amb l’objet trouvé, moltes vegades només cal canviar-ne el context i, sobretot, la manera de mirar-lo. El collage, a l’univers surrealista i dadà, és molt present; Hausmann i els seus caps construïts, els espais suspesos de Yves Tanguy, les perruqueries d’Ouka Lele i els fotomuntatges de Lekuona. Schiaparelli, Brancusi, Dalí, Miró, Magritte o De Chirico en són altres exemples.
El cos, en alguns casos alterat amb màscares, exerceix de frontera poc definida entre allò humà i allò objectual, entre cos i artifici. Quan un objecte es converteix en una extensió del cos i quan el cos comença a semblar un suport per a l’objecte.
Els escenaris segueixen la mateixa lògica, arquitectures en espais gairebé infinits, sense un lloc ni un temps reconeixibles. Un territori imaginat, un personatge i una sabata com a protagonista. Un escenari creat amb objectes, maquetes i construccions manufacturades, sense pretensió d’ocultar aquest origen, deixant constància de la petjada de la mà. A tota l’escenografia el color és el contrapunt que aïlla l’objecte principal, el separa del seu entorn per atorgar-li una presència gairebé mística.
L’objecte no es modifica, sinó que modifiquem la nostra mirada sobre ell. Descobrir què passa quan deixem de preguntar-nos per a què serveix i comencem a preguntar-nos què pot arribar a ser.
I una sabata pot continuar sent una sabata.
ARTESANES I ARTESANS
Afertsoniccc
Aftersoniccc és un univers ornamental on la intuïció i l’experimentació guien el procés creatiu, anomenat «disseny per accident». Aquesta filosofia suposa la creació de peces úniques atemporals. Mentre que la producció en sèrie cerca la uniformitat, la repetició exacta i la massificació, allò irreplicable celebra l’anomalia, l’error artístic i la individualitat.
El projecte va néixer entre el 2022 i el 2023, entre Madrid i Milà, com una intervenció utilitària i decorativa en peces d’indumentària danyades com ara lents i calçat.
Tècnica artesana
Peces recuperades, usades o trencades es transformen en peces avantguardistes que convergeixen en la intersecció entre escultura i moda.
Amb una forta presència de la sostenibilitat durant tot el procés de desenvolupament, s’evita generar residus i s’aprofiten materials existents per crear peces noves.
Descripció de la peça
Stone K Wedge (2024) és una peça inspirada en la tècnica ancestral de la talla en pedra que segueix l’estil del misticisme modern, on l’obertura frontal (que deixa veure una mica els dits del peu i que en calçat va significar el màxim de sensualitat femenina) contrasta de manera grotesca amb la cruesa medieval i la grafia gòtica als laterals. Els seus colors fan referència a les diferents fases d’oxidació del bronze i mostren una pàtina fosca i de color verd blavós com a reacció natural a les condicions atmosfèriques i al pas del temps, en una obra realitzada amb pintura acrílica i goma sobre sandàlies trobades.
Aldanondoyfdez
Aldanondoyfdez són Ignacio Aldanondo i Catuxa Fernández. Tots dos són llicenciats en arquitectura per la Universitat de Navarra i han exercit aquesta professió durant dotze anys regentant un despatx propi. Es van formar en sabateria artesana durant 5 anys com a aprenents dels mestres artesans Pitu Cunillera i Carlos Piñol. Han col·laborat amb dissenyadors de moda com Juanjo Oliva, Vejas, Carlota Barrera i Tiscar Espadas i amb altres dissenyadors com Jorge Penadés i Cristian Herrera.
Des del 2018 compaginen el treball del taller amb la tasca docent en escoles com LCI (Barcelona), IDEP (Barcelona) i Barreira Arte y Diseño (València).
L’any 2019 van rebre el Premi Nacional d’Artesania en la categoria d’emprenedoria i el 2022 en la categoria de producte.
Tècnica artesana
L’artesania del calçat és una de les disciplines artesanes amb més processos.
Així com el calçat industrial és el resultat de la unió (en gran mesura simplement enganxada) de components prefabricats, en el calçat artesà cada peça està conformada a mà i a mida per al model de sabata triat. Esculpir en lloc d’enganxar.
El xassís, amb els seus reforços invisibles (plantilla, contrafort i punta) és el que distingeix una sabata artesana de la feta en una fàbrica i el que li atorga més durabilitat.
Totes aquestes peces s’elaboren amb pell d’adobat vegetal, tallada i rebaixada a mà amb fulla. La sola i el taló també es confeccionen mitjançant capes de pell d’adobat vegetal.
Descripció de la peça
El model presentat, Emmylou, explica la història del model de calçat «blucher», traient a la superfície les peces que parlen dels orígens d’aquest model clàssic, un tipus de calçat que va sorgir a l’exèrcit prussià del segle XIX. En aquell moment, era freqüent acoblar polaines a les sabates, subjectades amb botons i una sivella que creuava la sola. L’element més característic del model Emmylou és sens dubte la sivella que s’inspira en aquelles polaines.
Les peces del tall, a més, es creuen o superposen en lloc d’estar cosides com és habitual, en un homenatge a la teoria de l’arquitecte Alexandre de la Sota sobre les diferències entre «arquitectura química» i «arquitectura física».
Ball Pagès
Ball Pagès neix el 2014 amb la voluntat de preservar i reinterpretar l’espardenya tradicional d’Eivissa i Formentera. Després d’aprendre el saber fer ancestral de les artesanes de l’illa, la marca trasllada aquest calçat d’origen rural al món contemporani, establint un diàleg entre tradició i modernitat, natura i arquitectura, artesania i disseny. Des del seu taller d’Arbúcies, Ball Pagès crea espardenyes úniques, sostenibles i elaborades a mà, i contribueix a mantenir viu aquest ofici mitjançant la formació de nous artesans. L’any 2019 va rebre el Premi Nacional d’Artesania a la Millor Marca Artesana de la Generalitat de Catalunya.
Tècnica artesana
Les espardenyes Ball Pagès s’elaboren íntegrament a mà a partir del saber fer tradicional eivissenc, reinterpretat i perfeccionat al taller de la marca. El procés comprèn el trenat manual de la fibra “cordelli”; la preparació i numeració de cada parell, el muntatge a mà a les soles de jute, el teixit manual amb cordill de fibra vegetal, l’aplicació manual del color —quan correspon— i el modelatge sobre formes de fusta. Per acabar, cada peça es poleix i es revisa individualment. El procés requereix sensibilitat, precisió i paciència, i converteix cada parell en una peça única.
Descripció de la peça
Home és el model més essencial i emblemàtic de Ball Pagès. El seu origen formal es troba en les tradicionals «espardenyes d’home» que calcen els balladors del ball pagès d’Eivissa i Formentera. La peça conserva la senzillesa i el caràcter d’aquest calçat ancestral, però n’actualitza la construcció per adaptar-la a la vida contemporània. El model està muntat i teixit manualment amb cordill de fibra vegetal i incorpora un sistema de lligat de cuir d’alta resistència. La sola de jute es protegeix amb una fina base de cuir i un reforç de TPU al taló, una combinació que aporta resistència, flexibilitat i comoditat.
Sota la seva aparença austera i atemporal, Home amaga una elaboració tècnicament complexa i sintetitza l’essència de Ball Pagès: tradició i modernitat, món rural i ciutat, artesania i disseny.
Castañer
Fundada l’any 1927, Castañer ha transformat l’espardenya tradicional en un calçat sofisticat lligat al disseny internacional. La seva trajectòria està marcada per fites com la creació de la primera espardenya amb falca als anys setanta de la mà d’Yves Saint Laurent. L’any 2027, la firma celebra els seus 100 anys d’història fidel a la seva essència, als materials naturals i a la unió perfecta entre llegat, modernitat, innovació i artesania.
Tècnica artesana
Es selecciona el millor jute natural, es trena amb màquines històriques i es modela la trena a mà en una taula especial per donar-li la forma del peu. Després, es cus amb una màquina exclusiva de la marca per compactar-la. Es troquela la goma a la mida exacta i es fusiona amb la sola de jute mitjançant calor i pressió, garantint una resistència i durabilitat màximes. Es teixeix la talonera en telers tradicionals amb lli i cotó. Finalment, el tall de la sabata i la sola s’uneixen mitjançant un cosit que, en molts models, encara es fa manualment preservant la tradició artesana.
Descripció de la peça
La sandàlia Fabiana està confeccionada amb ràfia natural trenada i brodada. Incorpora un tancament de polsera per a una subjecció òptima i una plantilla encoixinada que garanteix el màxim confort. El disseny es completa amb una falca de 13 cm i una plataforma folrada a joc.
Evarist Bertran
Després d’uns quants anys dedicats a l’audiovisual, el 2009 en Roger Amigó gira cap a la seva altra passió i obre una botiga de sabates al carrer dels Cotoners, al Born de Barcelona. Inicialment hi ven la marca californiana Cydwoq, precioses sabates fetes a mà a Los Angeles, però el destí el vol fer sabater i en Nicoló di Paola, un mestre artesà venecià, obre una botiga a Banys Vells, a només 50 metres.
De seguida es fan amics, li demana de ser el seu aprenent i es passa un parell d’anys fent sabates amb ell. Així és com comença a exposar els seus propis models i a tenir els primers encàrrecs. Bateja les seves sabates amb el nom del seu avi, EVARIST BERTRAN, qui és una font constant d’inspiració.
Aviat rep l’interès dels dissenyadors de roba nòrdics Atelier Aura i Aleksandr Manamis, que li demanen sabates per a les seves col·leccions. Aquestes col·leccions es presentaran a la Setmana de la Moda de París, on compradors de botigues d’arreu del món coneixeran la seva feina. Passats 15 anys d’aquest inici, en Roger segueix al carrer dels Cotoners venent les seves sabates, fent enriquidores col·laboracions i venent a algunes botigues boniques d’arreu, sobretot del Japó.
Tècnica artesana
Les sabates EVARIST BERTRAN són de construcció Goodyear, un mètode que consisteix a unir els elements de la sabata —el tall (pell de la part superior), la planta (plantilla interior de cuir), la vira (tira estreta de pell que envolta la sabata) i la sola— mitjançant dues costures independents.
El primer cosit (o empalmillat) uneix el tall, la vira i la planta en una costura interior oculta. El segon cosit (cosit de vira o puntejat) uneix la vira a la sola. En el seu cas, hi afegeixen una segona sola de pell clavada que protegeix la costura de la sola i dona a la sabata un perfil més robust. Per a la seva confecció, treballen amb pells de cavall de curtició vegetal de la Toscana i soles de coll de búfal de curtidors d’Igualada.
Descripció de la peça
La peça exposada és el model EB2, un derbi de tall recte que, en aquest cas, està muntat sobre un taló corbat de 4,5 cm. Està confeccionat amb pell de culata de cavall tintada de color negre i rentada.
La Manual Alpargatera
La Manual Alpargatera va néixer a Barcelona l’any 1940 i és un dels establiments artesans històrics de la ciutat dedicats a l’elaboració d’espardenyes. Des dels seus inicis, ha mantingut viu l’ofici tradicional de l’espardenyer, preservant tècniques artesanes que formen part de la cultura mediterrània i catalana i, alhora, fent evolucionar els seus models, dissenys i materials.
Situada al carrer d’Avinyó, al barri Gòtic de Barcelona, La Manual Alpargatera ha mantingut durant més de vuit dècades una producció en què el treball manual continua tenint un paper essencial.
Tècnica artesana
Es parteix de la construcció tradicional de l’espardenya. El procés comprèn diferents fases especialitzades, des del tall i la preparació dels teixits fins a la confecció de la pala, el muntatge de cada peça sobre la sola i el cosit que uneix el tèxtil amb la base.
Aquest procés continua realitzant-se manualment, preservant els coneixements i els gestos propis de l’ofici tradicional de l’espardenyer. Cada parell passa posteriorment pels processos d’acabat i revisió abans de donar-lo per finalitzat.
Descripció de la peça
El Valls és un model tradicional d’espardenya catalana, estretament vinculat a la indumentària tradicional del país. És també el model que utilitza la policia catalana amb l’uniforme de gala, amb espardenyes elaborades artesanalment per La Manual Alpargatera.
Una de les seves característiques més singulars és el sistema de cintes. Cada espardenya incorpora aproximadament quatre metres de cinta per peu, que es passa catorze vegades: set pel costat dret i set per l’esquerre, seguint la manera tradicional de lligar aquest model. Es pot elaborar en un sol color o combinant-ne dos.
És una peça especialment representativa de l’espardenyeria tradicional catalana, tant per la seva construcció com per la particular manera de calçar-la i lligar-la, i constitueix un exemple de la continuïtat d’un model tradicional que La Manual Alpargatera continua elaborant artesanalment.
Mates
La firma va néixer el 1947 de la mà de Francesc Mates, un jove atleta que va començar a crear calçat fet a mida per a l’alta competició. Gràcies al contacte constant amb esportistes d’elit, es va convertir en la marca de referència per a l’atletisme i l’handbol durant dècades; avui dia, des del barri barceloní de Sants, continuen oferint el mateix llegat històric ara adaptat al calçat urbà.
Tècnica artesana
Tots els productes es manufacturen manualment a l’històric taller familiar sota la direcció de la mestra artesana sabatera Myrna Mates. El procés destaca per una selecció molt acurada de materials de qualitat, una atenció minuciosa en cada fase de producció i un alt component artesanal que garanteix el màxim confort i durabilitat.
Descripció de la peça
El model Myrna Classic, una sabatilla polivalent creada originalment el 1958 per Francesc Mates en honor al naixement de la seva filla. Aquesta peça històrica destaca per la seva estructura reforçada a la capdavantera i al taló, i pel seu innovador sistema d’amortiment amb forats a la sola i mitgesoles d’EVA de doble densitat.
Norman Vilalta
Norman Vilalta és mestre sabater i dissenyador, originari de l’Argentina i establert a Barcelona. Abans de dedicar-se a la sabateria, va exercir com a advocat a l’Argentina. Mogut pel desig de treballar amb les mans i crear, va deixar enrere la seva carrera jurídica per aprendre l’ofici de la sabateria artesanal, formant-se amb mestres sabaters a Florència. L’any 2004 va fundar el seu propi taller a Barcelona.
El seu treball combina les tècniques tradicionals de la sabateria artesanal amb una recerca constant de noves formes d’expressió. Des del seu taller a Barcelona, Norman dissenya i realitza sabates que exploren l’equilibri entre tradició, experimentació i una identitat pròpia, entenent l’ofici no només com una execució tècnica, sinó també com una forma de creació.
Tècnica artesana
El treball de Norman Vilalta parteix de les tècniques tradicionals de la sabateria artesanal, en què gran part del procés es realitza a mà: des del desenvolupament del disseny i el patronatge fins al muntatge, la construcció, l’acabat i la pàtina final.
Tanmateix, la tècnica s’entén com un punt de partida i no com una finalitat en si mateixa. El coneixement transmès durant generacions permet experimentar amb materials, eines i processos, buscant que cada peça conservi les empremtes de la seva elaboració i expressi una idea pròpia. La irregularitat, el pas del temps i la intervenció de la mà formen part del caràcter de l’objecte acabat.
Descripció de la peça
La Wabi Sabi Oxford és una sabata de Norman Vilalta que celebra la bellesa de la imperfecció i el pas del temps. La seva pala està feta de ràfia, un material escollit perquè evolucioni amb l’ús i creï una pàtina única. En lloc de buscar la perfecció, el disseny accepta el desgast com a part de la seva pròpia creació.
Aquesta peça pertany a la 13 Collection i neix d’un repte personal: què pot crear un artesà si redueix al màxim els seus recursos? Per aconseguir-ho, Norman va treballar a Mallorca amb només tretze eines, línies simples i un patró minimalista. El resultat és una sabata essencial, gairebé «l’ombra d’una sabata», creada en un entorn senzill on la natura, la limitació i la llibertat creativa formen part inseparable de la peça i de la filosofia de la col·lecció.
Roig Vilaró
En Roig Vilaró (Vic, 2002) és un dissenyador de producte criat a Tona que es va especialitzar en calçat arran d’una estada a Noruega. Format a l’Escola d’Art de Vic, va guanyar una beca per estudiar a l’IED Barcelona, on el seu projecte de graduació, Apunt, va rebre el premi al millor projecte de Disseny de Producte i una menció al premi d’Ecodisseny 2025. Ha col·laborat amb artesans i marques locals, destacant el projecte FKK9 amb Florentine Kitchen Knives, exhibit a Il·lacions Design Gallery i al Design Hub. Posteriorment, va cursar un Màster en Disseny de Calçat a la Nuova Accademia di Belle Arti de Milà, on es va graduar amb excel·lència i matrícula d’honor. Actualment, treballa com a dissenyador de producte autònom, guiat per la curiositat i la recerca de la bellesa.
Tècnica artesana
La seva tècnica es basa en la recerca exhaustiva de la tradició i la funcionalitat, l’observació constant de narratives ecosistèmiques (socials, econòmiques i ambientals), la col·laboració i inspiració contínua dels artesans, experts i professionals que l’envolten, i la millora constant en l’ús de les eines del disseny i la fabricació digital. Tot plegat té com a objectiu la producció de millors productes i la construcció d’un llegat optimista a través del disseny.
Descripció de la peça
Apunt és una proposta de calçat modular, intercanviable i inclusiu que fusiona tradició i futur per reduir la petjada de carboni. El projecte optimitza la fabricació passant de 65 peces convencionals a només 5, utilitzant tecnologia additiva local (impressió i teixit 3D) amb materials 100% reciclats o orgànics. Gràcies al seu disseny desmuntable i reparable, garanteix la circularitat dels components i permet una personalització ortopèdica. En definitiva, Apunt recull l’herència de la tradició per oferir una indústria més sostenible i un model de negoci més democràtic.
Fermin&Gilles – Curador
Biel Capllonch – Fotografia i Direcció d’Art
