080 Logo
ca
Search



Vaig néixer el 8 de març de 1998 a Tarragona i la meva infantesa va estar repleta d’art, música i volley ball. Formada al col·legi de Salou Escola Elisabeth, i després d’estudiar el batxillerat social, el passat juliol de 2020 em vaig graduar en Disseny de Moda a la Universitat LCI Barcelona. 

El meu Treball de Final de Grau va ser una col·lecció anomenada AJAL1851, que em va permetre entrar en el cobejat concurs Arts Of Fashion Foundation (AOFF) de San Francisco, quedant finalista al costat de 49 estudiants més de tot el món. 

L’agència NNPress, em va fitxar aquell mateix setembre. Gràcies a ells, les meves peces han sortit a publicacions internacionals com Vogue Rússia o L’officiel Mónaco. 

Així mateix, el fashion film de la meva primera col·lecció ha estat seleccionat al concurs Fashion Films RD, un concurs internacional de la República Dominicana. 

Al novembre de 2020, neix el projecte de marca Paola Molet, comptant amb una primera col·lecció  presentada a l’anterior edició del mes d’abril a la 080 Barcelona Fashion. 

Des de molt petita sempre he somiat amb la moda. Crear una cosa nova a través de teixits i patrons. Avui puc presentar-me als altres com a dissenyadora de moda i el meu objectiu és expressar tot allò que sento mitjançant col·leccions i peces. 

La meva meta és crear moda cuidant al màxim cada petit detall per tal que el resultat sigui únic i conèixer i compartir noves experiències amb professionals del sector que tinguin ganes de gaudir d’aquest meravellós món com jo. 





+ info



Dia

Hora

A on?
28 octubre 2021

20:00

080 TV



Col·lecció_Camille

La història es repeteix i Camille Claudel és una d’aquestes artistes que ha quedat a la nostra memòria per la seva vida amorosa i no per la seva obra. 

L’amor ha caigut com una llosa sobre les dones que van dedicar la seva vida a l’art i van tenir la mala sort d’enamorar-se d’un artista.

El mecanisme és subtil, però cert: elles acaben convertides en muses, ells en icones no només de la seva època, sinó del moviment artístic al qual s’adscriuen i de tots aquells que venen per darrere anhelant semblar-se, encara que sigui en el blanc dels ulls, al geni. L’home. El creador. L’al·legoria del perfecte.

Camille Anastacia Kendall Maria Nivola Claudel, nascuda el 1864, va ser una escultora francesa provinent d’una família adinerada. Des de molt aviat es va interessar per l’escultura, demostrant, tot i la seva poca edat, els seus dots modelant i dissenyant figures de fang inspirades en els membres de la seva família.

Amb dotze anys es trasllada a Nogent-sur-Seine, i això, sens dubte, suposa un gran impuls per a la seva carrera. El 1882 serà admesa a l’Escola de Belles Arts de París, ingressant a l’Acadèmia Colarussi. Serà en aquest any quan coneixerà a Rodin, que exercia com a professor substitut a l’escola.

A partir d’aquest moment, Camille comença a posar per a l’artista i totes les seves obres queden envaïdes pels seus trets. En aquell temps, Camille comptava tan sols amb dinou anys, mentre que Rodin, per la seva part, tenia quaranta-tres. Aquest fet no impedeix que comencin una relació d’amor profundament tempestuosa. I és que Camille, com tantes altres, no pot escapar de les urpes de l’intens artista que la modelava al seu gust amb les seves mans.

La bellesa i el talent de l'obra de Camille s’han vist enfosquits per la tempestuosa relació que va mantenir amb Rodin. Ell era un home promiscu i casat. Camille no va ser l’única amant que va mantenir durant aquell temps. Les baralles, els cels, van ser la tònica durant els seus gairebé catorze anys de relació.

Com sempre, el geni de Camille es diluïa baix l’ombra de la figura de Rodin. Sabem ara que l’artista va participar de moltes de les seves obres, encara que ell es dediqués a menysprear-la de forma continuada. Ella mateixa ho reconeix en la correspondència que mantenia amb l’artista en afirmar que les obres que aquest presentava com a pròpies eren producte del seu talent.

Rodin va sotmetre a Camille a constants vexacions, retrets i humiliacions. S’exhibia amb altres dones en presència seva i després li prometia sense parar que ella seria l’única dona de la seva vida, cosa que mai va arribar a complir, aconseguint fins i tot que la Camille avortés obsessionada per l’amor de l’artista.

El 1898 aconsegueix, per fi, treure la força suficient per a abandonar-lo. A partir d’aquest moment l’artista es va tancar al seu propi estudi i va començar a esculpir, de forma incessable, caps de nens que destrossava quasi immediatament. Així, el 10 de març de 1913, tres infermers enviats per la seva família van tirar la porta a terra del seu estudi i li van col·locar una camisa de força. Posteriorment, va ser ingressada a un psiquiàtric on va passar la resta de la seva vida.

Se li va diagnosticar una sistemàtica mania persecutòria acompanyada de deliris de grandesa, frase que resumeix perfectament el preu a pagar per no compartir el destí que s’esperava en aquella època per a les dones. 

Al final de la seva vida va recuperar aquell seny perdut, però ningú el va reclamar. Camille va morir el 19 d’octubre de 1943, a l’edat de setanta-vuit anys. Així que Rodin, com tants altres, va deixar un rastre de dones destruïdes al seu pas i es va emportar per davant la genialitat d’una artista a qui li va destruir la vida.

Ella va morir sola, als 78 anys, després d’una vida de turments i tan allunyada d’aquelles escultures que brotaven de les seves mans des de petita. Ell, va passar a la història com un geni digne d’admiració, enterrant en l’oblit el seu reprovable comportament. 

El dolor de Camille és el dolor de Frida, d’Artemisia, de Lee Krasner, i el de tantes dones amb una carrera brillant destruïda per aquells qui asseguraven estimar-les i oblidades en favor d’aquells homes. Per què no hi ha dones artistes? Ens preguntem. Sí que n’hi ha. Són milers. Però han quedat reduïdes, per desgràcia, a simples muses: nines trencades que naufraguen en el temps entre el dolor i l’oblit.

En memòria de Camille Claudel
Article extret de “The Art Market”



Sponsors:

Col·laboradors: