Laia Roca: “Jo em dedico a vendre”

Dissenyadors
10 abr. 2013 - 00:00
Laia Roca és la dissenyadora de Who, creada l'any 2000. Foto: Marc Gonzàlez Camps

Entrevista: Maria Almenar
 

Creativa i tenaç. Caòtica de portes endins. Metòdica de portes enfora. La dissenyadora Laia Roca coneix de primera mà l’entramat del món tèxtil i ha continuat la tradició familiar amb Who. Fidel a la seva personalitat, la marca, que lidera des de l’any 2000, és sinònim de sobrietat, dissenys atemporals i volums. Una fórmula minimalista però efectiva, que independentment de la crisi, li aporta bons resultats.

 

La Laia ho té clar: “primer és la venta, després el show”. Ara Who celebra el seu primer aniversari a la passarel·la 080 i “la intenció és continuar”. Per la propera temporada la dissenyadora ens sorprendrà amb un ball electrònic on la música marcarà les passes de la moda. Paraula de la Laia.

 

Who és sinònim de sobrietat, volums i dissenys atemporals. Foto: Marc Gonzàlez Camps

 

Portes el disseny a la sang...

Si, ho he viscut des de sempre. Els meus pares són dissenyadors i tenen la seva pròpia marca –es diu Roger O-. Els he vist treballar dins d’aquest món i m’he anat contagiant de tots els processos. Al final de tant veure-ho fa que també t’entrin les ganes i en aquest aspecte ha estat bastant fàcil estudiar disseny i dedicar-m’hi professionalment.
 

Who és una línia continuista o rupturista?

No és el mateix tipus de disseny ni perfil de consumidor però hi ha moltes coses que les he viscut tota la vida i se’m han enganxat dels meus pares. És normal que les dues marques s’assemblin perquè treballem junts en el mateix espai i compartim recursos: teixits, teles... però som independents.
 

Un entremig! 12 anys dirigint la batuta de la teva marca. Què has après?

He après a gestionar-ho millor tot: com estructurar una col·lecció, com presentar-la, com treure-li partit... També a ser més eficient i ara em preocupo menys per xorrades.
 

A si? Què és el que ja no t’afecta?

Les crítiques. Amb els anys aprens a filtrar el què diu la gent de tu i a valorar els comentaris que realment importen. Madures en definitiva.
 

Creativitat o comercialitat. On es decanta la balança?

Comercialitat totalment. Jo em dedico a vendre.
 

Els dissenys de Who són fàcilment identificables pel carrer. Foto: Marc Gonzàlez Camps

 

Una visió d’empresària...

Si, de ben petita he vist que el món del disseny és una empresa i m’ha marcat aquesta visió de negoci. Hi ha gent que aquest enfoc li pot semblar despectiu. A mi tot el contrari, que em diguin que la meva col·lecció és comercial és tirar-me floretes perquè sempre faig les coses en aquest sentit. Jo vull que la gent porti la meva roba al carrer, que li agradi i que se la faci seva.
 

Tot i així des de fa un any apostes per la passarel·la 080 com a eina promocional del teu treball. Algun pes tindrà la imatge...

Clar! I vaig decidir apostar per el 080 perquè és una passarel·la de proximitat i una plataforma professional per a creadors d’aquí i també en volia formar part. A mi l’únic que em feia cosa era haver de dissenyar peces fora de la meva col·lecció que fossin imposables però en aquest sentit estava equivocada.
 

Per què?

Perquè no cal fer artificis perquè una passarel·la quedi coherent dintre del que tu presentes. Cada marca té la seva identitat i jo volia que Who es reflectís tal com és al 080.
 

I com és l’ànima de Who a banda de pràctica i comercial?

Who té un disseny molt personal que fa que la gent reconegui la marca i que la identifiqui fàcilment pel carrer. Les peces són versàtils i no tenen edat. També es pot reconèixer pels volums, els colors que utilitzo –m’agrada molt el negre- i els tallatges. M’agrada treballar amb figures geomètriques i pel que fa teixits acostumo a contrastar els rígids amb els més tous.
 

Per cert, què veurem a la propera passarel·la 080? Quina en portes de cap?

Ja he començat a treballar amb la nova col·lecció que es dirà segurament ‘Slow Dance’, com un tema de Matthew Dear –música electrònica-. Per transmetre aquest ball lent en parella tinc pensat combinar teixits més eteris com les gases i l’organza amb punt per aconseguir un contrast de textures. Pel que fa colors he pensat treballar amb tons més naturals, alguna pinzellada de blanc... Encara està per definir!
 

Ja tenim ganes de veure aquesta nova dansa entre música i moda!
 

Targetes de la col·lecció del proper hivern. Foto: Marc Gonzàlez Camps